Per a establir una comunicació verbal, és un requisit
imprescindible haver desenvolupar eficaçment i completament el llenguatge oral.
Açò porta implícit un adequat funcionament de l'aparell fono-articulador, una
bona expressió i comprensió de les situacions verbals i la capacitat d'adaptar
el llenguatge a diferents contextos i funcions.
Per mitjà del llenguatge, els xiquets i xiquetes van
adquirint a poc a poc distintes capacitats: aprenen a relatar, a reconstruir
accions passades i a anticipar accions futures. En el progressiu procés d'adquisició
del llenguatge intervenen diversos factors com la imitació i el desenrotllament
cognoscitiu, així com l'aprenentatge, el que anomenem prerequisits del llenguatge.
En este procés, la família té un paper molt important
per ser el primer nucli d'imitació, socialització i expressió en què es troba
el xiquet. També, en l'aula és crucial l'actuació preventiva per mitjà de
situacions dinàmiques i actives en què el xiquet siga el protagonista del seu
aprenentatge. S'ha d'interpretar l'aula i l'intercanvi verbal que es produïx en
la mateixa com una mesura per a l'aprenentatge i que afavorix un pensament
flexible.
La intervenció primerenca i l'estimulació són unes
importants estratègies educatives que propicien l'aprenentatge dels xiquets i
xiquetes, eviten un fracàs educatiu així com possibles dificultats
d'aprenentatge.
